Història

El Castell de Queralt fou al Segle X el punt límit del repoblament de la Marca Hispànica vers la zona del Gaià i el 976 consta que fou venut pel compte Borrell II ( que el poesïa ja dels seus antecessors ) al vescomte Guitard de Barcelona. El 987 s'esmenta entre els límits del Castell de Miralles i el 1002 fou discutit entre el bisté d'Urgell Sal·la i Bernat Sendred de Gurb davant els comtes de Barcelona. Malgrat la sentència desfavorable al de Gurb, por després apareix en mans d'aquesta poderosa família que, a partir de Guillem ( I ) ( mort vers el 1080 ), començà aà cognominar-se Queralt. El levita Guillem de Mediona es trovaba al Castell de Queralt quan fou avertit d'una incursió devastadora que els sarraïns feien vers Argençola, es llançà a la seva persecució i hi trobà la mort. Dins el terme del Castell de Queralt es formà aviat la vila de Santa Coloma, que suplantó el Castell com a centre de la baronia de Queralt ( que comprenia els termes de Bellprat, Santa Coloma, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric ); el primer llinatge dels Queralt-Gurb fou substituït des del 1213 pels Timor, que també es cognomiraen Queralt. Els barons de Queralt reberen el 1599 el títol de Comtpes de Santa Coloma.

El Castell de Queralt s'anà abandonant i deteriorant fins que, el 1842, quan foren vendudes les propietats territorials dels comtes de Santa Coloma, el comprà Josep Safont.

El poble de Bellprat 

Al fons de la vall de la riera de Bellprat o riu de Boix es formà, en terres planes de conreu, a 652 m d'altitud, el petit nucli del poble de Bellprat, cap de municipi , al voltant d'una petita església dedicada a Sant Salvador, que esdevingué parròquia de Sant Salvador de Bellprat ( l'edifici actual és del 1641 ) amb la de Sant Jaume de Queralt com a sufragània. El 1685 Bellprat tenia 10 cases juntes i 8 pagesies, i la sufragània de Sant Jaume, 7 pagesies. La festa majora de Sant Salvador és a l'agost.